A la caserna









Pau, en quant s'assegué al seu despatx a la brigada, començà a fer funcionar la impressora. El difunt capità pareixia haver tingut un especial interès en fer el seguiment del quadre, perquè la impresora començà a escopir fulls plens de descripcions, fitxes i informes respecte al "Godoy al brocal".

Com havia aparegut de sobte a la sala Sobeny, fotografia identificativa, valor aproximat i últim propietari? De segur que ací estava Cremades. Joan Cremades, antiquari, especialitzat en productes de principi del segle XIX. Havia tingut varies denuncies per recaptació, encara que sempre havien sigut arxivades per arribar a acords amb els denunciants. Les denuncies d'eixe tipus als antiquaris es podien considerar normals, coses de la faena... Oh! quatre denúncies juntament amb Pere Revents.

Revents, el Brujas. Pau el coneixia d'un seguiment que li feren fa anys, quan començava a la brigada de Patrimoni. No era un element massa rellevant, un llest amb un expedient d'un parell de fulls. L'última entrega de la impressora era una denuncia antiga, on el funcionari havia anotat una ressenya de "poc rellevant". Es tractava de la denuncia de la desaparició d'uns quadres familiars emmagatzemats a l'andana d'una casa vella de València. Un del quadres representava a un cavaller al camp, prop d'un pou, una nit de tempesta...





Vore a Brujas

Tornar Arrere

Seguir la denúncia